Títol: Choral Works
Autors: Alfred Schnittke, Arvo Pärt
Intèrprets: Estonian Philharmonic Chamber Choir
Direcció: Kaspars Putnins
Segell discogràfic: BIS
Tant Alfred Schnittke com Arvo Pärt van viure amb preocupació i incertesa els esdeveniments polítics, socials i culturals que van marcar el darrers decennis abans de la caiguda de la URSS.
Aquest compacte està concebut, doncs, com dues petites retrospectives de dos compositors, l’un catòlic i l’altre luterà, que van compondre obres sacres quan, als anys setanta del segle passat, les restriccions religioses es van començar a relaxar a la Unió Soviètica.
En el llenguatge d’ambdós compositors afloren l’elegant simplicitat i una bellesa interior que ens apropa al món de les renuncies.
Els Psalms of Repentance (1988) reflecteixen la tradició bizantina del cant coral a capella: les melodies es mouen per tons. Cal precisar que els textos que utilitza Schnittke són religiosos però no litúrgics i manifesten de manera abstracte el concepte del pecat original i la recerca de la redempció. En efecte, són psalms de redempció.
Alfred Schnittke sempre es va interessar per la tradició. En el terreny musical, també. Només cal escoltar, per exemple, la seva primera obra, el Concerto grosso núm. 1, on posa en relleu les relacions entre la tradició barroca i el llenguatge avantguardista. En els Psalms of Repentance, hi trobem també l’anhel de relacionar el cant de la litúrgia ortodoxa amb el seu propi llenguatge. Els ritmes del text antic es transformen, per mitjà de complexes asimetries, en un entramat de canvis mètrics, servint-se de complexes hemioles. Impressiona molt el moviment final a boca closa; un efecte que desfigura clarament la força de la paraula. No solament això. La nota Re, en un registre greu, pivotant el darrer moviment, és una referència a la tonalitat de Re major que J.S. Bach va fer servir en el seu Gloria de la Missa en Si menor.
El Magnificat i el Nunc dimittis d’Arvo Pärt, a l’igual que els Psalms of Repentance, son dues obres religioses d’estil quasi litúrgic. Pärt va compondre el Magníficat l’any 1989. El text prové de l’evangeli de sant Lluc (1:46-55). En aquesta obra, és la nota Do incessant qui dona suport a línia melòdica dels versets.
El Nunc dimittis va ser un encàrrec del cor de la Catedral de Santa Maria d’Edimburg. Es va estrenar al Festival de la ciutat escocesa l’estiu del 2001, sota la direcció de Matthew Owens.
Kaspars Putnins, amb les encisadores veus de l’Estonian Philharmonic Chamber Choir, ens encamina cap a una reflexió auditiva que recupera la sobrietat expressiva. Aquestes línies sonores perfectes i severes que interpreten les veus del cor d’Estònia vibren transfigurades per l’emoció d’aquells que percebem la música com una accés a un coneixement més profund dels misteris de la vida.