Títol: Stabat Mater, Sept Répons des Tenebres
Autor: Francis Poulenc
Intèrprets: Carolyn Sampson
Capella Amsterdam
Estonian Philharmonic Chamber Choir
Estonian National Symphony Orchestra
Direcció: Daniel Reuss
Segell discogràfic: Harmonia Mundi
PoulencAquesta magnifica interpretació de dues obres sacres de Francis Poulenc (1899-1963), enregistrada el juny del 2012 a l’Estonia Concert Hall de Tallin, mostra la perfecta sintonia entre la matèria i la interpretació, o dit d’una altra manera, entre la música del compositor francès i els genials intèrprets. Una gravació d’una intensitat musical poques vegades igualada en el terreny tan complex dels enregistraments.
Poulenc va sentir una aflicció profunda quan va morir el seu amic, el pintor i dissenyador Christian Bérard, i només va trobar l’assossec escrivint música. De fet, el compositor francès volia compondre un rèquiem, però li va semblar massa pompós i es va decidir per una pregaria íntima. Va confiar l’ànima del seu amic a la verge negra Notre-Dame de Rocamadour, que ell venerava molt particularment.
Sobre les Sept Répons des Tenebres, cal explicar que va ser un encàrrec del director Leonard Bernstein per a l’Orquestra Filharmònica de Nova York, el 1959. L’estrena pòstuma la va dirigir Thomas Schippers al Philharmonic Hall, avui convertit en el celebèrrim Avery Fisher Hall.
Els set moviments musicals per a soprano, cor i orquestra acompanyen set responsoris de tenebres, els textos dels quals versen sobre la litúrgia de la Setmana Santa. El llenguatge inquietant de Poulenc, un dels últims melodistes que va heretar la grandesa de Berlioz, és nostàlgic, fins i tot depressiu. Amb el pas del temps, la seva personalitat devota anava adquirint un to fervorós, cosa que podrem descobrir, també, en el meravellós Stabat Mater, escrit per a soprano, cor mixt i orquestra.
Daniel Reuss reuneix les rutilants veus de la Capella Amsterdam i l’Estonian Philharmonic Chamber Choir en una interpretació brillant, d’una bellesa natural, autèntica, immediata, sense artificis. Reuss combina amb absolut encert el fragmentat discurs de Poulenc, assetjat per la seva pròpia angoixa, amb les tensions rítmiques i la fragilitat que conformen l’arquitectura musical de l’obra religiosa. La veu excepcionalment flexible i refinada de la soprano Carolyn Sampson contribueix singularment a projectar el dolor i la inquietud del compositor.
Per a qui li agradi la música de Francis Poulenc, aquest disc és una autèntica revelació.