Títol: Choral works
Autors: Alfred Schnittke, Arvo Pärt
Intèrprets: Estonian Philharmonic Chamber Choir
Direcció: Kaspars Putniņš
Segell discogràfic: BIS Records
En certes ocasions, les idees cobren vida pròpia. Aquest és el cas de la música d’Alfred Schnittke i Arvo Pärt, dos compositors d’estètiques molt diferents, que, a més, van adoptar la fe ortodoxa a la dècada del 1970 i van compondre un nombre considerable de música coral religiosa seguint les tradicions corals ortodoxes. Davant la diferència d’estils compositius -el tintinnabuli de Pärt i el poliestilisme de Schnittke-, ens limitarem a recalcar les qualitats de la música seleccionada, sorgida de la gran varietat d’enfocaments lligats a la música coral ortodoxa.
Els dos músics es van conèixer personalment i van compartir un viatge espiritual que ara el director Kaspars Putnins, amb el Cor de Cambra Filharmònic d’Estònia (vegeu-ne les ressenyes), reviu en un perfecte equilibri musical.
Schnittke, compositor desarrelat de la Rússia soviètica que va traslladar-se a Hamburg durant els darrers anys de la seva vida, va escriure el Concert per a cor, una obra de mitjans dels anys vuitanta escrita a petició del director d’orquestra Valeri Polianski. Està basada en la música coral russa del segle XIX i en els textos de Gregori de Narek (951-1003), monjo, poeta i teòleg armeni molt expressiu, que solia escriure en primera persona. Schnittke fa servir les traduccions en rus modern de Naüm Grébnev (1921-1988). Els quatre moviments del concert es mouen entre la contemplació i el drama rere una lluïssor que refulgeix en la foscor.
Els tres himnes sagrats, publicats pòstumament, són uns arranjaments per a doble cor de tres pregàries escrites en ciríl·lic i adaptades al rus pel mateix compositor. De fet, és un cànon entre els dos conjunts: cadascun canta en una tonalitat diferent. Les veus del cor estonià brollen com un clam a la divinitat, que neix en un intimisme sàviament dosificat: una magnífica lliçó de riquesa interior.
Pärt va escriure el 1988 les seves Set antífones del Magníficat, dedicades al Cor de Cambra de la RIAS, aplicant la tècnica del tintinnabuli i utilitzant textos de la litúrgia catòlica en llengua alemanya; sens dubte en sorgeix un sorprenent híbrid de la cultura de l’est i l’oest. La melodia i l’acompanyament s’alternen, evocant un estil medieval d’organum i de cant pla.
La interpretació del Cor de Cambra Filharmònic d’Estònia és impecable: en sobresurten les entonacions justes, l’atmosfera espiritual, la suavitat de les combinacions vocals i, molt especialment, la manera en què dota de significat les idees, les paraules i els sentiments.
Look more: Sonograma Magazine